Trial de primavera 2D’All 2018

Dissabte 12 i diumenge 13 de maig de 2018

Un any més el món trialer clàssic es va reunir a la Cerdanya per disputar una nova edició dels 2 d’All que ja es la setena i que ha suposat un nou rècord de participants amb fins a 260 pilots vinguts principalment de Catalunya, però també amb molta participació estrangera, destacant un grup de pilots de la illa de Jersey i fins i tot un pilot japonès !!!

A les ja habituals participacions de pilots de prestigi con Xavier Miquel, Jaume Subirà, Lluís Gallach i Mick Grant, el motorclub 80 ens va donar la sorpresa de la participació del campió finlandès Yrjo Vesterinen, a qui sempre és un plaer veure a les zones.

Divendres la meteorologia ens anunciava un cap de setmana passat per aigua, sobretot dissabte, però ja se sap que la pluja no atura el món trialer, i tots els participants es van preparar per suportar l’aigua. Durant la tarda de divendres es van anar tramitant les inscripcions de la majoria de pilots que ja es desplacen a All el dia anterior. Carpes de Delay i Clàssiques Bergadà instal·lades i darrers retocs a les motos per tenir-les llestes per l’endemà.

I dissabte es va llevar sense pluja però amb uns quants núvols que feien dubtar si la pluja ens respectaria. A la vista del gran increment de participació els organitzadors van ser àgils doblant les quatre primeres zones per tal de repartir les categories i evitar les temudes cues. Es va demostrar un bon sistema, tot i que va ser inevitable que les cues es produïssin sobretot a les zones 5 i 6 al mateix Meranges, tot i que es van fer suportables. De tota manera, l’èxit de l’edició 2018 fa preveure que pel 2019 el nombre de participants es pugui incrementar encara més, i llavors segurament no n’hi haurà prou amb doblar les quatre primeres zones sinó que ho hauran de ser totes.

I com és habitual i és el que la majoria s’esperen quan venen al trial d’All, l’aigua va ser la protagonista. Però no la caiguda del cel sinó la provinent del terra a dintre de les zones. Les dues primeres zones (que eren quatre) ja ens mostraven torrents on baixava força aigua i, tot i ser senzilles com han de ser sempre les primeres zones, permetien als pilots d’agafar el to.

Les zones 3 i 4 ja després d’una llarga i forta ascensió muntanya amunt que posa a prova les motos clàssiques refrigerades per aire. A partir d’aquí un recorregut llarg fins a Meranges on ens esperaven les zones 5 i 6 ja conegudes dels darrers anys.

A partir d’aquí, el recorregut es complicava més, amb una zona 7 realment molt selectiva però gens perillosa, una zona 8 molt complicada i un recorregut llargque ens portava cap a les següents zones 9 i 10 que estaven molt juntes i també amb aigua, la zona 11 la ja coneguda tartera amb la traçada modificada i més llarga que en anys anteriors i després un bucle llarg i molt trialer fins lazona 12 (també una habitual dels darrers anys) i tornada a Meranges per donar compte d’un dinar ben merescut.

Bona solució l’adoptada pel restaurant d’ampliar l’espai per encabir el gran increment de pilots d’aquesta edició. Curiosament varem dinar més tranquils, més amples i més de pressa que en edicions anteriors amb la meitat de participants.

I ja amb l’estomac més o menys ple, la tornada cap a All, passant com no per una zona que ja és mítica d’All, la zona 13 o la de la cascada, on s’agrupen no només els pilots sinó també els millors fotògrafs per obtenir les millors imatges de la competició. I de moment la pluja sense aparèixer !!!

Seguim baixant tot el que s’havia pujat fins arribar als voltants d’All amb les darreres zones, altre cop amb força aigua als torrents i ja un pèl més complicades que les del matí, per arribar finalment a la zona 18, just al poble d’All i en format indoor però gairebé tota amb elements naturals com pedres i troncs. I la pluja sense aparèixer només que de forma minimalista amb algunes gotes escampades i que només va enxampar els darrers participants.

L’organització va obligar a guardar les motos al parc tancat durant la nit, en part cobert i en part descobert, cosa que tots els pilots van fer sense saber que molts ens trobaríem les motos cobertes de neu l’endemà al matí.

I així va ser que es va llevar el diumenge amb la sorpresa de la nevada caiguda durant la nit que va deixar uns bons centímetres, sobretot a la part més alta del recorregut. De fet això va provocar el tancament de les zones 7 a la 11 que eren les de més alçada i la 12 que exigia un bucle molt llarg i que ja estava previst eliminar a la jornada de diumenge i se’n van afegir un parell de noves cap al final del recorregut.

Durant la pujada després de la zona 4 ens anàvem trobant competidors aturats fent-se fotografies en aquell recorregut totalment nevat. Coses que només passen als 2 d’All !

Però si algú va pensar que la reducció de quilòmetres i de zones comportaria una jornada de trial més relaxada que la de dissabte es va equivocat del tot.

Perquè per als primers participants en afrontar les zones la neu no els perjudicava especialment, però a mesura que passaven motos allò s’anava transformant en fang que va complicar i molt algunes de les zones, sobretot aquelles que no eren d’aigua. Tot i així, també la pluja va respectar força el dia. Novament les quatre primeres zones doblades però modificades totes elles, i les que no s’havien canviat respecte el dia abans les va canviar el fang, complicant-les una mica més, fins arribar novament a la indoor final cansats, amb molt de fang, però contents d’haver viscut una edició més del trial d’All.

Pel que fa a les classificacions, en categoria grocs pre 65 victòria ajustadíssima del pilot francès Jean Michel Danoy amb 10 punts, seguit a només un punt per José Carlos Jiménez i en tercer lloc el també francès i habitual d’All Patrick Garcia.

En grocs pre75 victòria del català Victor Martín amb 3 punts que va poder desfer al seu favor l’empat de dissabte a 2 punts amb qui va quedar segon classificat amb 5 peus, el també català Xavier Miravet, i seguits de MikeAntequera amb 14 punts.

Grocs twinshock, resultats ajustadíssims amb victòria per Jaume Puig amb 7 punts seguit de José Ramón Martínez amb 8 i Dani Merino amb 9, empatat a punts amb el quart classificat però assolint la tercera plaça del podi per major número de zeros. El cinquè i sisè classificats van fer 10 i 11 punts respectivament la qual cosa ens demostra lo ajustat que va anar tot en la categoria més concorreguda del trial.

En verd pre 75 victoria del campió Yrjo Verterinen amb 1 peu, seguit del francès Michel Ranc amb 4 peus empatat amb el tercer Richard Mollet.

Verd twinshock, victòria de Xavier Miquel empatat a 4 peus amb Asier Zurbano, que va quedar segon per menor número de zeros. Tercer classificat Glenn Hamel amb 6 peus, en aquesta també molt concorreguda categoria amb 80 pilots.

I finalment la categoria de nivell blau, la més difícil guanyada amb molta solvència per Joan Rovira amb 17 peus, quedant segon Salvador Vilella a 21 punts i empatat amb el tercer classificat, el francès Ludovic Chagnes. En aquesta categoria, la participació de l’exmundialista Lluís Gallach que va empatar a 5 punts amb en Joan Rovira a la jornada de dissabte, ens feia presagiar un diumenge molt competitiu. Malauradament les obligacions professionals d’en Lluís a l’equip Sherco li van impedir córrer diumenge, deixant el camí lliure a la victòria per a en Rovira.

Obtenció de resultats realment ràpids, tenint en compte la dificultat que comporta que les pilots anessin sense tarja de puntuació, i lliurament de trofeus al Celler d’All, amb presència de la majoria dels premiats i molts participants i públics, amb reconeixements a diversos pilots.

I, en definitiva, una edició més del trial d’All al sac, ja en van 7, i com sempre mai ningú en surt decebut, per la qual cosa cal felicitar els organitzadors. Els pilots esperen trobar a All un trial relativament senzill, per gaudir de la moto i la muntanya, moltes zones d’aigua i un recorregut llarg i espectacular pel que fa a les vistes, i tot això ho van tenir. I de regal una bona nevada a mitjans de maig que ja no podem dir que no s’hagi vist mai al trial d’All, ni molt menys. Casi que ja comença a ser una tradició !!!

El millor que és pot dir d’un trial és que els pilots han trobat allò que esperaven trobar, que és el millor que es pot dir d’un trial, i que explica el gran increment de participants any rere any. El pitjor ?, doncs que encara falta un any fins l’edició 2019 !

Àlbum complet a Google Photos